Avui he rebut aquest vídeo, junt a una postal nadalenca. De la postal no n'he fet quasi esment (per raons de creença) però la cançó del vídeo m'ha commogut. M'ha semblat bell, enormement bell que gent d'arreu del món pugui unir-se gràcies a la Música. Sí, en majúscula. Perquè és la grandesa que té: des dels Estats Units a l'Àfrica negra, passant per Mèxic, Brasil, Amsterdam o, fins i tot, Barcelona. I malgrat la pobresa de molts d'ells (per no dir indigència). Us deixo, aquí també, aquest vídeo per si casualment hi entreu. Gaudiu-lo com jo ho he fet. Amb sentiments!
Etiquetes de comentaris: cançons
La policia el va trobar nu i amb el penis, que havia estat dissecat, escampat al seu voltant.
Montserrat, farta del seu mobiliari marit immòbil, llegia Danielle Steel mentre ell roncava al seu costat, com ja venia essent habitual, igual d'habitual que el silenci fos trencat pels gemecs femenins del pis del costat.
Flora, farta de bombons d'hipermercat i de genialitats granhermanístiques, es raspatllava les dents amb música davidbisbaliana de fons per no escoltar els gemecs femenins del pis del costat.
Daniela, farta de fregar plats i cuallar truites de patata, es dirigia a l'habitació cordant-se la bata de pelfa amb sorollos passos per disminuir els gemecs femenins del pis del costat.
L'aquelarre veïnal va decidir posar fi a les contínues nits de desvetllament provocat pel variat assortiment d'esbufecs mai repetits, plens de passió per elles anhelada, fins llavors desconeguda.
F., engominat i amb una atrotinada jaqueta passada de moda, es va contemplar al mirall. Malgrat estar marginat pel seu nanisme, la seva làbia conqueria, inversemblantment, les dones més formoses, que queien rendides als seus peus, com mosques a l'insecticida.
F., ja preparat per conquerir una nova fèmina encara no tastada, es disposava a sortir quan es creuà amb els ulls libidinosos de les seves tres veïnes de replà.
Montserrat, Flora i Daniela van tornar a llur rutina saciades de sexe i satisfeta llur venjança.
Etiquetes de comentaris: relat
Sóc jo i ningú més
per molt que em vulguis maquillar.
No t'agrado? Llavors, no t'agrada
la veritat, encara que faci mal.
Mira'm, suposo que en saps.
Observa i accepta
la realitat. És millor el seu fruit
dolç i sincer que el sabor
edulcorat i fals de les hores
plenes de mentides.
Mira'm a l'espill i creu-me.
Etiquetes de comentaris: poema
Missatges més recents Missatges més antics Inici
Subscriure's a:
Missatges (Atom)