Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cançons. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cançons. Mostrar tots els missatges
La Júlia ha somniat. Amb els ulls oberts, però. Ha vist un horitzó ple de llum, de vida, de pau i d'alegria. Flors de tots colors, amb el cromatisme que cap imaginació ha pogut crear, només la Natura.
La Júlia ha somniat que somreia al Sol, a la llum i a la mar, que s'estén pertot arreu. I ha sentit com creixien els arbres als seus peus, les arrels xucladores conquerien cada racó del subsòl a la recerca de la gota d'aigua més cristal·lina i plena.
La Júlia ha somniat i encara somnia. Acosta-te-li de puntetes, a les palpentes reconeix on té la cara i besa-la, paraula, xiuxiueja-li que és veritat tot allò que somnia. Si ho creu endins del seu cor...
Avui he rebut aquest vídeo, junt a una postal nadalenca. De la postal no n'he fet quasi esment (per raons de creença) però la cançó del vídeo m'ha commogut. M'ha semblat bell, enormement bell que gent d'arreu del món pugui unir-se gràcies a la Música. Sí, en majúscula. Perquè és la grandesa que té: des dels Estats Units a l'Àfrica negra, passant per Mèxic, Brasil, Amsterdam o, fins i tot, Barcelona. I malgrat la pobresa de molts d'ells (per no dir indigència). Us deixo, aquí també, aquest vídeo per si casualment hi entreu. Gaudiu-lo com jo ho he fet. Amb sentiments!
Etiquetes de comentaris: cançons
Illa captiva en l'illa
filla del vent que perilla
cada cop que s'esdevé
el dia i la nit, el bé
i el mal, l'oceà callat
que no retorna la soledat
quan la multitud s'apropia
de tot allò que manca i guia,
el dolor i la llum, la foscor
per sempre, com si l'horitzó
s'empassés la resplendor aspriva
i l'illa, que, immòbil, segueix viva.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
