Sobre la paciència i el mètode (Repte Clàssic CCCLXXV)
0 comentaris Publicat per deomises a dimarts, de març 10, 2009
Doncs sí, l’invent ha funcionat, ja no està mort. I el capsigrany del meu marit que no creia el que li deia el nostre veí. El que fallava, segons el veí, era el mètode, la parsimònia, fer-ho amb paciència i sense presses. No com el tal•lòs d’en Robert, vinga a corre-cuita i pocs miraments. Però que n’ha estat, de pacient, el veí. Sis mesos i un remitjó supervisant personalment els passos a seguir. I en Robert prenia nota, amb aquell posat tan seu, com aquell que sembla fixar-se però res. Aquell cervell era buit i en Jaume, el veí, prou que s’hi esforçava, per no engegar-ho tot a dida i donar la raó a tothom. El procediment era irreversible i infal•lible, segons els estudis.
Res d’això. En Jaume li prepara un beuratge, a base d’aspirina i til•la, i ho soluciona. I el bon home que no ens deixa pagar-li. Ni un cèntim ens ha costat. I això que ell s’ha presentat cada nit, després de plegar, amb la tassa de prova per a ell mateix i la d’en Robert. Jo cada vespre li deixava preparat un minso ganyip perquè no se sentí ofès per la gratuïtat dels seus esforços. I cada nit l’avorrit procés de demostració a en Robert, i ell com un ase darrere d’en Jaume prenent nota de cada moviment que ell feia, de com havia de col•locar-se perquè tot tingués el seu efecte. I quan en Jaume li deia que, als darrers moments, era quan més concentració es necessitava, ell s’apartava i li deixava fer. Entre nosaltres, en Robert mai no va fer-ho igual que en Jaume, eh?
I bé, ja ho veus, dona. De vegades Déu il•lumina a d’altres perquè facilitin les coses als menys agraciats. I ja saps quina tristesa em va fer quan en Robert va decidir per sí sol de no tenir fills. I el disgust que em va donar quan em confessa que s’havia vasectomitzat... i el meu instint maternal? En orris! Sort d’en Jaume, el veí, que amb paciència i amb insistència ha fet que l’aparell d’en Robert hagi reviscolat i m’hagi embarassat. De set setmanes, diu el ginecòleg, que encara no s’ho arriba a creure. Bé, no li he donat gaire detalls del mètode del nostre veí, és clar... Vols veure l’ecografia?
Etiquetes de comentaris: relat
Missatges més recents Missatges més antics Inici