en el full del silenci.
No hi ha paraules.
La papallona
de la mentida vola
entre els seus traços
i és la pupil•la
la víctima que observa
mans impossibles.
Etiquetes de comentaris: poema
pels teus ulls i em despulles
més que el pit, en realitat.
Notes com s’endureix el mugró
quan el mires. Encara deus recordar
la seva textura en xumar-lo,
el seu tacte en acariciar-lo amb les mans
que ara agafen el pinzell.
Em sento observada
i la sensació no és gens desagradable;
tot i que el meu cos quasibé
ja pertany a la teva mirada
i se t’ha mostrat nu completament,
sembles buscar nous detalls en el llenç
que brollen del pinzell
que ara agafes amb les mans.
Etiquetes de comentaris: poema
Hi visc amb la meva germana.
Sense panys ni forrellats,
pots entrar-hi tan fàcilment com l’aire.
Hi ha foc sempre encès a la llar,
menjar per als nouvinguts i beguda:
el meu nom, el deus haver escoltat,
repeteix-lo perquè m’anomenen Natura.
Etiquetes de comentaris: poema
el terra que he de recórrer tota sola
amb presses per abandonar-lo.
Trista i buida, tornant el pas
a l’eixam d’inquietuds, la terra
aliena la meva memòria de dona perduda.
Camino, perquè no puc parar, tota sola,
perquè la vida em fueteja amb filferros
espinosos i roents.
Desitjo reposar en el teu pit
hirsut i flonjo, ara que m’has deixat,
cansada d’anar enlloc per oblidar-te.
Etiquetes de comentaris: poema
la primera bugada de la meva
estrenada emancipació.
Desperto alliberada, una altra vegada,
sense cordes que em lliguin al llit
ni compromisos eterns.
Cal plorar? Serà inútil penedir-se
de la decisió presa. Sola, de nou.
I no reculo per a demanar clemència
a l’orgull del meu darrer romanç:
si algun dia em fa falta l’aigua,
sé on trobar-la fàcilment.
Etiquetes de comentaris: poema
de la puresa que neix
pensant en encisar
la bellesa d'una dona
amb l'enigma de la metàfora,
amb la dolçor del mot.
Duc el poema i el batec
que escriuré amb sang
damunt de les brases
del darrer ocàs que pugui veure.
Etiquetes de comentaris: poema
que s'endinsa
i remou, que equidista
de l'oblit i del record.
Capvespre calm
amatent d'allò que pot
esdevenir-se, de la pau
per conèixer noves llengües.
Etiquetes de comentaris: poema
si escolto la teva veu,
encara que no et vegi.
I desprenc la raó
allà on he caigut de nou
en la temptació de beure
l'aigua amagada dels teus ulls.
Etiquetes de comentaris: poema
Llavors, podré tenir-te
dins meu com un llibre
en blanc que pugui escriure
en la maragdina mirada
del dia que tot just comença.
Diré t'estimo, i la memòria
se m'endurà amb tu...
Etiquetes de comentaris: poema
Missatges més recents Missatges més antics Inici
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
