La Júlia ha somniat. Amb els ulls oberts, però. Ha vist un horitzó ple de llum, de vida, de pau i d'alegria. Flors de tots colors, amb el cromatisme que cap imaginació ha pogut crear, només la Natura.
La Júlia ha somniat que somreia al Sol, a la llum i a la mar, que s'estén pertot arreu. I ha sentit com creixien els arbres als seus peus, les arrels xucladores conquerien cada racó del subsòl a la recerca de la gota d'aigua més cristal·lina i plena.
La Júlia ha somniat i encara somnia. Acosta-te-li de puntetes, a les palpentes reconeix on té la cara i besa-la, paraula, xiuxiueja-li que és veritat tot allò que somnia. Si ho creu endins del seu cor...
0 Comments:
Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)