Com gaudies veient-me sagnar pel nas
Agenollada al terra i esperant no rebre cap més cop...

Els meus crits, esgarips d’animal ferit obligat a anar a l’escorxador,
No et van fer recular mai i tornaves una vegada
I una altra com si esbotzessis la porta del seny
Perquè l’esvoranc de la follia semblava plaure’t més.


-Gossa, llepa la pols de la meva bota,
Arreplega la teva humiliació mentre ets carn
Inútil per a que la castigui sense remordiments!

I ara encara sé per on ferir el teu ego de fracassat,
De nàufrag que no troba empar en els braços de ningú.

I sols t’acontentes en sentir les mentides que t’exciten:
Vull el teu sexe, ben endins, un cop més, i un altre...
Estic calenta si flairo la teva olor de mascle...
Tot és fals, no em creguis. Només és real la teva covardia,
El teu nom, fill de puta!


-Gossa, acaricia’m fins que ejaculi damunt del teu rostre,
Sent la meva esperma regalimant per la teva pell
I llepa de nou la brutícia que em cobreix!

Ordres que no escoltaré, que escopiré una vegada i una altra,
Que faran que senti fàstic de tu, de les teves mirades
Plenes de lascívia i sòrdides. Covard, dèbil!
I sento vergonya cada cop que pressento que em desitges
I que descarregues damunt dels meus pits
Les urpes de la pressa, i hi claves les ungles
Per a marcar el territori que creus que posseeixes.

No sóc teva! Mai no ho he estat, m’entens?
Sord fill de puta que no saps caminar sense ajuda
De la teva falsa fortalesa, fill de puta una i mil vegades!
Crido contra el teu escarni, contra els teus cops
I creixo, reneixo d’entre la putrefacció on m’has enfonsat,
On has volgut enfonsar-me però no has pogut.

Plora, si t’atreveixes a mostrar els teus sentiments.
Plora i accepta la teva condició, que et debilita
Dia rere dia, i no vols (ni pots) fer-te enrere.

Com gaudies mentre sagnava pel nas ple dels teus cops
Com gaudeixo ara jo veient-te infravalorat, gos mesquí!


0 Comments:

Post a Comment



Entrada més recent Entrada més antiga Inici