cec
cull
la
flor
de
la
llum
amb
els
seus
dits
que
creix
al
fons
dels
seus
ulls
buits,
el
so
del
plor
de
la
mar
i
de
la
guitarra.
Etiquetes de comentaris: poema
1 Comment:
Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Em trasbalses, em fas pujar al cel!
Sóc feliç d'haver-te conegut, ets un luxe, una font inesgotable de plaers amagats.
Un petó! poetàs!