podrà recórrer la meva pell
fins que el desig sigui
tendre com la gota que regalima en el teu coll.
No la veus? Potser només
jo puc veure-la, mesell
dels teus llavis de fruita,
enamorat de la teva bellesa que em deixa el cor moll.
La teva mirada d’aigua i el futur estès dins meu,
com el creient que espera la clemència de Déu.
Etiquetes de comentaris: poema
0 Comments:
Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
