Interrogant la màquina d'escriure postmoderna
Publicat per deomises a divendres, de desembre 19, 2008EL SEU RITME FRENÈTIC
DE FERIDA PROFUNDA:
LA CICATRIU ÉS ROJA...
Em parles fràgil
Com l’aire, i el silenci
Esdevé brisa
Acaronant-me els somnis,
Els meus somnis d’argila
i
d
a
v
a
l
l
o
f
i
n
s
a
l
final del laberint que sóc
i
tRRRRRRRRRRRRRonTOllO teRRRRRRiblement
i l'espasme és tan gran que
c
a
i
c
d
e
n
o
u
f
e
n
t
i a a u s.
z g z g e
DEMENTpresentRODOLOiM'AIXECO.
ssssssssssshhhhhhhhttttttttttttt
MUTS I A LA GÀBIA!
deixamdabellesobreresmentrestantlalíniaqueseparalademènciadelaraóésmassafina.
paral•lelament, el mal no acaba.
i segueixo preguntant-me: quins escrits engendraran els meus dits
0 Comments:
Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
