El
cec
cull
la
flor
de
la
llum
amb
els
seus
dits
que
creix
al
fons
dels
seus
ulls
buits,
el
so
del
plor
de
la
mar
i
de
la
guitarra.




Pintor, dona i gos.
Al seu voltant,
l’estança és ombrívola,
quotidiana, vulgar.

Els ulls t’observen
quan els contemples
i semblen parlar-te
amb la serenor del vespre.

L’instant no mor
perquè el quadre el reté
i el repta a existir
més enllà del temps.

I tu, ets l’espectador.
Res no escapa a la paleta
genial de la retina.
Ni tan sols els defectes.




Hi ha fum de la indústria
en la retrobada amical.
Xoquen les mans i unes paraules
s’escampen per l'ambient local.

L'estàtua eqüestre alça
l'espasa cap al cel
de la mitjatarda i assenyala
el camí del núvol fidel.

I la bandera d'un país desconegut
voleia per on vol el vent mut.

Hi ha fum de la indústria
al voltant de la plaça
on la geometria es pressent
com el futur de la nostra raça.

Cargols com gàrgoles immòbils
s'escampen pel terra brillant
i la placidesa del poble que no s'adona
del que succeeix al seu voltant.




UN MOMENT. I EL TEMPS PARA
EL SEU RITME FRENÈTIC
DE FERIDA PROFUNDA:

LA CICATRIU ÉS
ROJA...

Em parles fràgil
Com l’aire, i el silenci
Esdevé brisa
Acaronant-me els somnis,
Els meus somnis d’argila

i

d
a
v
a
l
l
o

f
i
n
s

a
l

final del laberint que sóc

i

tRRRRRRRRRRRRRonTOllO teRRRRRRiblement
i l'espasme és tan gran que

c
a
i
c

d
e

n
o
u

f
e
n
t

i a a u s.
z g z g e

DEMENTpresentRODOLOiM'AIXECO.

ssssssssssshhhhhhhhttttttttttttt

MUTS I A LA GÀBIA!

deixamdabellesobreresmentrestantlalíniaqueseparalademènciadelaraóésmassafina.

paral•lelament, el mal no acaba.

i segueixo preguntant-me: quins escrits engendraran els meus dits
Futur



La teva mirada d’aigua
podrà recórrer la meva pell
fins que el desig sigui
tendre com la gota que regalima en el teu coll.

No la veus? Potser només
jo puc veure-la, mesell
dels teus llavis de fruita,
enamorat de la teva bellesa que em deixa el cor moll.

La teva mirada d’aigua i el futur estès dins meu,
com el creient que espera la clemència de Déu.




1

No et giris, nua
com ets de cos i d'ànima
perquè tinc l'aura
de les hores viscudes
als capcirons. T'espero.

2

El vent t'escolta
i sabrà pentinar-te
amb subtilesa,
dama de l'aigua pura,
ombra de la bellesa.


Missatges més recents Missatges més antics Pàgina d'inici