I reso i prego i plego les veles
i les orno amb els llavis de l'albada

i sadollo cada racó tendre
d'aquella ànima que creia meva

i recordo el llim i l'aigua
en cada porus de la pell cansada

i el llast del nou dia plou
dins meu, llàgrima perpetuada

i sóc i solco i bullo, entranya
de la roca que anhela el centre de la terra

magma i figura estranya, guspira
per encendre i cloure el foc i els ulls

i moc i habito i lliuro el combat
per deslliurar de la pedra al sísif que viu en mi...

Missatges més recents Missatges més antics Pàgina d'inici